Creixent com un nen immigrant era difícil. La primera pregunta que em van fer era sovint “d'on ets?” La resposta fàcil era Pakistan. Era una part de mi. Més de, Vaig pensar que viuen al Canadà, era difícil. Vaig ser intimidat per ser un “Pakistanès”, els meus pares protectors no van permetre que fos a dormir fora de casa i les pel · lícules i la meva roba feia olor de les espècies pakistanesos meva mare en el nostre menjar tradicional. I was caught between two worlds and didn’t know how to reconcile them.

No estic segur de quan va succeir, però en algun moment durant els meus anys d'escola primària, dient que era del Pakistan ja no va ser la resposta fàcil donar. Els meus records i la vida al Canadà es van familiaritzar. Els meus pares em van animar a celebrar i contribuir a la meva nova casa i recordo que vaig deixar. I remember attending my Citizenship Ceremony and excitedly telling my 5^ª qualitat docent Sra. Burnett that I was now a Canadian.

I volunteered at an MPP’s office and had my first trip to Ottawa where I called my mom from the Peace Tower at the Parliament of Canada in awe of where I was standing.

Durant els meus anys d'estudiant a la Universitat de Toronto, Vaig començar a viatjar durant els estius. Treballar a l'estranger en diverses comunitats, Em vaig fer la mateixa pregunta que m'havien demanat al Canadà “Where are you from?"Vaig contestar, "D'Canadà"

La següent pregunta va ser “On ets realment d'?"A la frustració, vegades consternació, Jo contestaria, “Vaig néixer al Pakistan, però vaig créixer a Canadà”. I was very proud of my Pakistani birth and early years but I was also very sure that my home was now Canada.

En 2009, la meva família va decidir tornar al Pakistan. Jo estava emocionat i nerviós. Abans de sortir de Canadà, Recordo que vaig pensar que ningú em va a preguntar d'on era – Parlo amb fluïdesa Urdu, wear the traditional shalwar kameez and will not stand out in a crowd.

Quan vam arribar a Lahore, Vaig anar amb la meva família i vaig demanar un plat de chana d'un venedor ambulant. Acabo de començar a menjar quan la veu d'una dona darrerD'on etsen veu baixa “App Kahan si hain?” significat “Where are you from?”

Jo no ho podia creure. No aquí!

Vaig néixer a poques hores en cotxe de Lahore en un poble anomenat Sargodha. Jo li vaig dir que era del Pakistan. She wasn’t convinced and asked again.

Vaig dir, “Vaig néixer al Pakistan, però vaig créixer a Canadà.” Establim una conversa i parlem de la nostra vida en diferents parts del món. No podia deixar de pensar en la persona que seria si la meva família mai havia sortit del Pakistan. Quan vaig arribar de tornada a Canadà, Em vaig sentir aclaparat per aquesta sensació inexplicable de “casa” when I saw Toronto.

Avui, Encara em pregunten d'on sóc. Dir que sóc pakistanès-canadenc és la resposta fàcil, i el dret de donar. Potser hagi nascut en una part del món i gaudir dels pocs records que tinc, però Canadà és la meva casa. Junts, els dos llocs m'han fet qui sóc i per això, I am grateful.

-Sadia a Mississauga

Va ser una delícia per portar a la nostra ciutat multicultural (i per extensió, Crec que el nostre país) que mai he oblidat aquesta. Espero que així és com els altres visitants se senten quan passen temps al Canadà, ja que parla d'alguna cosa especial al nostre país - un lloc on celebrem les nostres diverses herències, sinó també a les moltes coses que tenim en comú i que apreciem, understanding just how high the stakes are.

I almenys una persona de lluny, l'observació de nosaltres per una setmana, semblava que tots estàvem de vacances; per a nosaltres, we were home.

- Carme a Toronto